Educació tridentina
La notícia és pròpia de Halloween, per espantadissa: en un acte de l’Ajuntament de València càrrecs de Vox adoctrinen alumnes d’ESO contra l’avortament. Si per a les dretes autòctones “Educació per a la ciutadania” era un instrument d’adoctrinament, inculcar en l’alumnat la idea que una persona no té dret a prendre decisions sobre el seu cos, què és? Neutralitat angelical o propaganda partidista, en el sentit més mesquí del terme?
“Cal traure la ideologia de les aules«, deia el conseller d’Educació mesos enrere. Ara veiem que es referia a la ideologia dels altres, no a la seua. El seu silenci davant aquest fet ha de ser interpretat com aquiescència. Vocació adoctrinadora compartida amb la ultradreta en una qüestió —l’avortament— marcada des de sempre per la bel·ligerància més malaltissa. Una manera d’entendre l’educació com la cèlebre flauta de Bartolo: un únic forat, una única nota, un únic so. Un únic discurs i una única manera de veure la vida.
El principi de neutralitat ideològica, essencial en una escola que ha d’educar per a una societat democràtica i plural, queda vulnerat amb aquest esdeveniment que entén l’educació com a sinònim d’adoctrinament i proselitisme. Tot i que ells —els càrrecs de Vox, el centre concertat implicat, l’ajuntament de València que lloga l’autobús i el propi conseller— creguen que això seu no és ideologia ni està inspirat per cap esperit catequista, que surt de la veritat i que la seua veritat és far de saviesa.
Quan el mite de l’educació neutra es fa insostenible perquè la simple transmissió de coneixements implica també la de la ideologia subjacent, el fet de posar a l’abast de l’alumnat una manera només de veure i interpretar la realitat que l’envolta suposa un clar atac a la seua autonomia personal i a una formació plena que li permeta conformar la seua pròpia identitat. Lamentablement, ens trobem davant un gest a favor de l’educació tridentina; aquella que als que nasquérem en la postguerra no ens va deixar tocats de miracle.
Jesús Puig
Publicat à La Veu
