Christine de Pizan «La Ciutat de les Dames»

Ha tornat a passar*. Una cadena de sororitat ha fet que aquest llibre ocupara les converses d’uns quants dies entre algunes amigues meues i jo mateixa. La història comença en els moments durs de la pandèmia, quan estàvem a casa i no ens podíem reunir amb persones de fora. Tot i  així, els grups de lectura** continuaven vius gràcies a les videoconferències. En una d’aquestes reunions, la que es dedicava a La melodia del desig *** i comptava amb la presència del seu autor. Ferran Garcia Oliver  va ser preguntat per la influència de sor Isabel de Villena en la creació del personatge de sor Magdalena de Bordils. Va contestar exactament: Gens ni miqueta. Però va afegir que potser s’havia deixat dur per Christine de Pizan. Així quedà la referència i continuà la sessió del grup Muro llig.

Fa unes dies, vaig visitar les meues amigues N i C. Vam conversar una estona i C em va prestar, sabedora del que he referit adés, un exemplar de La ciutat de les dames, de Christine de  Pizan, d’Edicions  de l’Eixample, Espai de dones. El llibre està traduït per Mercè Otero i Vidal, qui també signa la magnífica Introducció.

Grosso modo, l’autora comença contant-nos (els cotextos són freqüents) que, en un moment de dubtes i reflexions pregones a causa de la lectura d’un text misogin, rep la visita de tres dames: Raó, Rectitud i Justícia. Li encomanen la construcció d’una ciutat per a dones, encàrrec que accepta «amb gran joia». Així a poc a poc va desenvolupant les seus idees.

D’altra banda, una amiga, P, que sabia que jo començava a llegir el llibre, m’envia aquesta foto:

Es tracta d’una de les primeres pàgines de la novel·la Las hijas del agua, de Sandra Barneda, que P estava llegint abans que li regalaren (oh, coincidència) La ciutat de les dames. No em direu que aquestes casualitats no són per a tenir-les en compte.

Vos en recomane la lectura d’aquesta o de qualsevol altra obra de Pizan (França, segle XIV), que va ser la primera escriptora que va viure de la ploma. Escrivia narracions, assaig, filosofia, política i poesia des d’un punt feminista avant la lettre i sempre  contra la misogínia imperant. Situeu-vos: Guerra dels Cent Anys, Joana d’Arc, etc.

Podria haver sigut aquesta entrada del blog bonica i simpàtica si no fos per la situació de les dones afganes. Estem al segle XXI i continua imperant la misogínia.

Dolors Jimeno
Publicat al seu blog