Com el PP està dinamitant silenciosament els serveis socials valencians

Els pressupostos i la llei de Simplificació Administrativa s’estan gastant per buidar de continguts la Llei valenciana de Serveis Socials sense haver de derogar-la

El preacord de pressupostos signat per PP i Vox aquesta setmana està movent tones de bits. Les retallades en promoció del valencià, la persecució a immigrants o el manteniment de les subvencions al toreig estan acaparant la majoria dels titulars. Hi ha una altra qüestió, en canvi, que està passant absolutament desapercebuda i que, amb total seguretat, tindrà un impacte molt més fort en la vida quotidiana de milions de ciutadans valencians; l’eliminació a l’article 32 de l’opció de recórrer a crèdits variables per a finançar els serveis socials.Mazón i Vox retallen els comptes de l’IVAM, l’IVC i el Consorci de Museus

I és normal que no se’n parle, perquè és un detall tècnic complex i que es fa difícil d’explicar a la gran majoria de gent que desconeixem com funcionen aquests serveis. En aquest article, s’intentarà.

Per a fer-ho cal retrocedir al 2019, quan el Botànic aprova la Llei valenciana de Serveis Socials Inclusius 3/2019. Aquesta nova norma, redactada en un procés participatiu llarg i complex, que va comptar amb l’opinió de tots els sectors afectats –«fins i tot rebria un premi europeu pel procés seguit», puntualitza la professora de Treball Social de la Universitat de València, Encarna Canet– canviaria radicalment el model de serveis socials que hi havia fins al moment, començant per una qüestió de concepte: des d’aquell moment, els serveis socials –un ampli aspecte de polítiques públiques que van des de les residències de majors fins als treballadors socials, passant per la tutela de menors, l’atenció a dones víctimes de violència masclista, a la gent sense sostre o les ajudes a la dependència- deixarien de tenir un enfocament assistencialista per passar a ser un dret subjectiu. Com es concreta el canvi materialment? Doncs amb pressupostos: «A partir de llavors, el dret a una prestació social passaria a ser universal –de la mateixa manera que ho són els drets a l’educació o la sanitat- i no a estar subjecta al fet que no s’haja esgotat el pressupost», explicava Ana Belén Montero, secretària de Polítiques Públiques i Protecció Social de CCOO, en un recent debat a la Universitat de València.

Una de les conseqüències més conegudes –per la quantitat de gent afectada de la nova llei- va ser la reducció a pràcticament zero de la llista d’espera per les ajudes a la dependència, Una llista que, amb el canvi de govern, s’ha tornat a disparar. El motiu era precisament els crèdits variables. Accedir a aquestes ajudes ja no depenia de si s’havia esgotat el pressupost o no, eren un dret i s’havien de cobrar. I si el pressupost previst s’havia esgotat, doncs s’ampliava automàticament. Per continuar amb el símil de la sanitat, seria com si el recurs d’una ressonància en un hospital depenguera del pressupost i si, al juny, aquest s’acabava, es deixaren de fer ressonàncies fins al pròxim any. Així funcionava abans la dependència i la nova llei ho va canviar.

Deixar la llei però no aplicar-la

El nou govern de PP i Vox va optar per no derogar la Llei 3/2019 –«excepte algunes disposicions transitòries importants que marcaven temes com les ràtios», puntualitza la també professora de Treball Social Glòria Maria Caravantes-, però en canvi ha decidit començar a dinamitar-la entre bastidors i aconseguir que no s’aplique. Una de les mesures ha estat la pressupostària ja citada –i que no ha aparegut de nou, en el nou projecte, sinó que ja hi era en la primera proposta del passat octubre, aturada per la DANA-, però no ha estat l’única ferramenta.

L’altra càrrega de profunditat s’ha fet a través de la Llei de Simplificació Administrativa, aprovada el 5 de desembre passat i que va atraure el focus mediàtic per facilitar la construcció en àrees protegides, inclosos terrenys inundables. De nou, els serveis socials van passar desapercebuts.

Aquesta norma «posa fi a l’obligació de l’administració d’oferir places públiques per als serveis socials i fer preferent la seua gestió pública, una altra de les fites de la llei del 2019 i que posava fi al sistema de privatitzacions i externalitzacions massives de l’anterior llei, aprovada quan Rafa Blasco era conseller de Benestar Social», continua Canet.

Ara, de nou, torna a primar-se la gestió privada de les residències des de les de majors, menors tutelats, malalties mentals, etc. I fins i tot «obri la porta a privatitzar serveis tan bàsics com la Renda Mínima Valenciana», denuncien des de CCOO.

Una norma que, a més, va de la mà de la paralització del Pla Convivint, un ambiciós projecte de construir més de 200 infraestructures de serveis socials públics com ara centres de dia, residències o sanatoris de salut mental, amb més de 7.000 places de gestió pública i pensat per cobrir les necessitats comarca a comarca, i no amb criteris comercials. Un pla, a més, finançat amb fons europeus, així que suposava un problema greu per a les finances valencianes. Un procés similar a la paralització del Pla Edificant, que era la mateixa versió per a l’educació pública.

Ara, sense nous centres públics, la xarxa concertada –siga en residències o en escoles- continua sent imprescindible per a poder donar els serveis bàsics a la població.

Menys qualitat i menys drets laborals

La tercera explosió d’aquesta demolició ha estat els retocs del Decret de Tipologies, una extensa normativa de més de 600 pàgines que establia totes les especificacions de cada infraestructura: des de si necessiten menjador o sala d’estar, fins a les ràtios de plantilla o els contractes que s’han de fer als treballadors. «Com derogar aquest decret suposa molta faena, s’han limitat a retocar aquells punts que consideraven més importants per als interessos de les empreses que gestionen aquests recursos», continua Caravantes.

Aquestes mesures inclouen un increment de la precarietat dels treballadors, menys obligació a substituir les baixes o l’increment de les ràtios d’usuaris, o les places màximes de les residències, que passen de 70 a 120, però també detalls com «l’eliminació de la visa tècnica dels edificis per garantir que són adequats per a la funció que fan», segons va explicar Montero a la citada jornada. Unes mesures que no només perjudiquen els treballadors, sinó també, i molt, la qualitat de l’assistència.

Precisament, el passat 19 de febrer, CCOO convocava una vaga a tot el sector dels serveis socials en protesta per l’empitjorament dels drets laborals en el sector, en el que ha suposat el moviment de resistència més notable a aquests canvis fins ara.

«A diferència de l’educació o la sanitat, poca gent es mobilitza pels serveis socials –es lamenta Caravantes-, bé siga per la tipologia dels usuaris, gent més vulnerable, bé perquè la gent no té tan assumit que són drets universals».

Una altra opció és la reclamació judicial, per exemple en cas que no t’abonen les ajudes a la dependència a què tens dret legalment. «Hi ha gent que ho ha fet i han guanyat, però embrancar-se en un procés judicial no és tan fàcil i són pocs», continua aquesta professora de Treball Social.

Joan Canela
Publicat en Diari La Veu