Escola pública valenciana

Les coses resten bastant més clares, després que el sector de l’ensenyament del conjunt del País Valencià, moguera cap a una vaga indefinida com la que protagonitzen en el moment d’escriure aquest article opinatiu milers i milers de docents, mestres i professorat en el seu conjunt.

Al llarg dels anys, el sector de l’ensenyament ha protagonitzat moltes convocatòries de vaga, però és veritat que des de 1978 que no se n’havia convocat cap d’indefinida al País Valencià.

Lluny del que pretenen fer creure els qui ens (mal)governen, aquesta vaga no té cap caràcter econòmic i aprofiten els seus mitjans de comunicació per fer quedar el professorat, en el seu conjunt, com a “pesseters”, quan en realitat ha estat convocada la mobilització, per la baixada de les ràtios d’alumnat, per unes infraestructures segures i dignes, per la reducció de la burocràcia, per la recuperació del poder adquisitiu perdut des de 2010, per la millora de les plantilles docents i per la potenciació del valencià en l’àmbit educatiu.

Històricament, la dreta i l’ultradreta sempre s’han situat del cantó del menyspreu cap a l’ensenyament, perquè saben que en la mesura que una societat és més llesta, també esdevé més reivindicativa i més espavilada i a ells no els senta gens bé que li esmenen la pàgina cada dos per tres.

Els actuals gestors de “la cosa pública” no estan per millorar res; ni l’ensenyament, ni la salut, ni el transport públic ni res del que siga públic, perquè en eixe cas, disposen de menys “pecuni” per abocar a les butxaques dels seus amics, coneguts i saludats, com s’ha vist recentment amb els 72 milions d’euros aprovats per a escoles que segreguen per sexe i es troben adscrites a la secta catòlica de l’Opus.

No hi ha cap mena de dubte que una vaga d’aquestes característiques i que amés pot allargar-se més del que convindria, suposa per a la comunitat educativa un autèntic maldecap, però s’ha de dir a les clares que la responsabilitat d’aquesta convocatòria recau sobre la Conselleria d’Educació i el govern presidit per Juanfran, qui a més, ha trencat el consens i l’harmonia de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, tot i accentuant l’inadmissible maltractament dels drets a les persones, al coneixement i a l’aprenentatge de la nostra llengua.

La societat està demanant una escola pública valenciana i en valencià i això vol dir, la redacció d’una Llei Valenciana d’Ensenyament, tal i com així es preveu a l’article 53 del nostre Estatut d’Autonomia. Una escola valenciana homologable al que es fa a l’Europa occidental: ben dotada material i personalment, amb ràtios inferiors als 20 alumnes per classe en tots els nivells educatius i amb un sistema d’accés a la funció pública menys anacrònic del que actualment s’aplica. Tot això, comptant com comptem amb els millors mestres, com s’està demostrant.

Zequi Castellano
Publicado en Saó