Félix Estrela Botella: “Venim del nord, venim del sud, de terra en dins, de mar enllà”

“Venim del nord, venim del sud, de terra en dins, de mar enllà”

Dos son els fars que orienten la meua aproximació a l’aniversari de la Fundació Hugo Zàrate (FHZ), en primer lloc el record a l’amic Hugo, eixe gran conjunt d´humanitat que vaig tenir el privilegi de conèixer i l’orgull de formar part del seu grup reduït d’amics,  AMICS, en majúscules que foren uns quants, per que amics en va fer molts al llarg de la seua vida.

Deia el cantant poeta Lluis llach “venim del nord, venim del sur, de terra en dins, de mar enllà” crec que Lluís defineix molt bé, el que significà el que ens va dur el vent de la llunyana Argentina, un cicló de idees, força, compromís social, i tot això amb molt bon humor, que com a Hugo li agradava fer, el treball social no cal fer-ho avorridament.

Esta és una característica que en fa recordar a l’amic en moments del dia a dia en la militància en les Associacions de Veïnes i Veïns, en les que este vell ciutadà segueix participant després dels més de quaranta anys que coincidirem Hugo i jo mateix a les associacions del marítim, Malva-rosa i Cabanyal, i a la militància política. La concepció que la participació ciutadana, de la militància participativa -en el vell mot- , no a de ser avorrida i capficat, la participació ciutadana compromesa ha de dur aparellada el gaudiment de les relacions humanes i en açò Hugo en sabia molt, i ens feia partícips als que ho escoltàvem i compartíem amb ell, en una visió històrica he de dir que, quant una organització participativa, deixa este camí de treball social amb una dinàmica aparellada de gaudiment personal, està abocada al fracàs, no se si aparentment. És pot dir que aconseguir alguns objectius de treball social, no vol dir que l’enriquiment humà dels participants serà assolit totalment, i en una avaluació global del funcionament de l’organització estarem fallant, en els aspectes de relacions humanes, interacció social, etc. El que repercutirà en el futur de l’organització, i en la crida  a la participació tan necessària en la desmobilització que patixen les organitzacions ciutadanes.

Per desgracia ens va deixar pron-te, i arrel de la seua desaparició a un grup inicialment d’amics ens va ocórrer la posada en funcionament d’una Fundació, que fora un espai de reflexió, sobre la participació ciutadana. No mai un intent de substituir al moviment participatiu associacions de veïnes i veïns, que amb tots els entrebancs pels que han passat i passen, (oblit de la constitució, absència d’una llei específica que les empare, abandó de líders enlluernats per l’ocupació política del poder, etc) segueixen intentant defensar unes millors condicions de vida per la ciutadania. Per aquest treball social és pel que la FHZ, ha volgut esser una ferramenta, on trobar reflexió i alternatives, que en el dia a dia d’una organització ciutadana, altruista i no professional és molt difícil trobar.

Cal fer una pregunta, en estos anys de funcionament hem estat capaços de fer pales eixe objectiu fundacional, és clar que no cal fatigar-nos amb valoracions negatives, també nosaltres som un exemple de l’abandó que abans ens vam queixar del moviment participatiu, i amb eixos entrebancs hem sigut capaços, en primer lloc d’existir, d’esser vius, ja és important, i el balanç està present: línia editorial de documents, fors de debat anual amb un nivell important, convocatòria de concursos literaris, etc. Tot això prova que cal seguir, fins hi tot amb la presencia de persones que en molts casos ni conegueren a Hugo i que han estat atretes per la figura d’aquest lluitador ciutadà i de la tasca que suposa seguir reflexionant sobre el treball de voluntariat ciutadà.

Fèlix Estrela.

President Associació de Veïnes i Veïns Cabanyal – Canyamelar)