«La clau de volta de la causa és si Mazón va intervenir en l’enviament de l’alerta»
El lletrat Manolo Mata al seu despatx| Moisés Pérez.
L’advocat Manolo Mata, síndic del PSPV a les Corts Valencianes durant l’etapa del Botànic, acumula una llarga trajectòria de batalles als tribunals. Ara, exerceix l’acusació popular d’Acció Cultural del País Valencià a la investigació de la dana. Amb motiu de la manifestació d’aquest dissabte per reclamar la dimissió del president valencià, Carlos Mazón, celebrada a tocar del primer any de la riuada, EL TEMPS dissecciona la causa amb el lletrat.
—Aquest dimecres, 29 d’octubre, farà un any d’ençà de la terrible gran riuada del 2024, que va deixar 229 víctimes mortals. En quin estat es troba la instrucció judicial que investiga els responsables penals d’aquella tragèdia?
—Sorprenentment, la instrucció judicial encara està a l’inici. Un fet determinant és verificar les circumstàncies de la mort de les 229 persones i, per això, declaren els perjudicats per una mort —que, de vegades, són quatre o cinc persones, com ara el pare, la mare, la dona, els fills— i testimonis d’aquesta mort concreta. No s’ha d’oblidar que estem a un procediment penal i, per tant, les circumstàncies de cada mort són transcendentals, ja que s’ha d’excloure que es tracta d’una imprudència personal. Pels jutjats, desfilaran al voltant de 1.000 persones. La jutgessa, que està alliberada d’altres procediments, està fent una tasca brutal. Ara bé, la instrucció pot allargar-se uns quants mesos, si no són anys.
—Arran dels precedents de la pantanada de Tous del 1982 i de l’accident del metro de València del 2006, s’esperava que transcorreguera d’aquesta manera la causa judicial de la dana?
—No, i, a més, en paral·lel, he viscut la instrucció de l’incendi de Campanar, que ha estat tot el contrari i va arxivar-se.
—Pràcticament, des del primer moment, la jutgessa ha tingut clar l’eix de la instrucció: les morts eren evitables. A la recerca d’esbrinar qui foren els responsables, aquells que haurien comès una presumpta negligència en protegir les vides d’aquestes persones, el focus s’ha situat en aclarir qui va decidir enviar de manera tardana l’avís. En quin punt es troba aquest capítol?
—Crec que la jutgessa ha anat evolucionant. S’ha de recordar que Acció Cultural del País Valencià va demanar coses que eren d’una importància transcendental, com ara el reconeixement judicial de l’espai d’emergències, que ens hauria estalviat hores de declaracions. A més, hi ha un problema que no és el que ocorre només el 29 d’octubre, sinó el 24 d’octubre. Quatre dies abans, hi ha una alerta hidrològica envers una possible situació dramàtica, desconeguda i molt difícil d’analitzar. Un govern seriós hauria d’haver mobilitzat tots els recursos —en educació, sanitat, infraestructures— i eines molt útils que atresora la Generalitat Valenciana, com ara l’Institut Cartogràfic, per determinar què podia passar: si plovia d’una manera brutal a la capçalera del riu Magre, hi havia un risc a la presa de Forata. O si hi havia pluges brutals a Xiva, Xest i Bunyol, com podia afectar Riba-roja i els pobles de l’Horta Sud. Aquesta falta planificació mostra la incompetència del Govern valencià.
—Va fallar, segons vostè, la planificació, però també la resposta durant el mateix dia de l’emergència.
—El mateix matí del 29 d’octubre ja s’havia decretat l’alerta roja, que és la més greu de les alertes, i que implica la superació d’un cert llindar de pluges amb risc important per a les persones. Malgrat l’alerta roja, la consellera Pradas va arribar al centre d’emergències a meitat matí. Els tècnics li explicaven fets dramàtics, com ara que si hi havia una acumulació important de precipitacions a Bunyol, aquesta aigua podia acabar en l’Albufera i el barranc de Poio es podia saturar. Ella mostrava preocupació, però no actuava, quan hi havia una eina fonamental com l’Es-Alert. De fet, hi ha un element d’aquest avís que s’ha comentat poc i és que compta amb una biblioteca de missatges, els quals estan articulats en funció de la gravetat.
—És a dir, no feia falta cap discussió sobre quin missatge redactar, ja que hi havia una biblioteca amb avisos ja elaborats d’acord amb cada situació.
—Efectivament. De fet, en els últims episodis de pluges al país, s’ha fet molt bé, dosificant la informació a la ciutadania.
—Insistisc a preguntar-li per la responsabilitat d’haver-hi enviat de manera tardana l’Es-Alert.
—La gestió d’emergències no és una assemblea de la facultat, sinó que és una direcció estricta en la qual una persona pren la decisió, perquè és qui atresora el comandament. Jo, que he estat en el nucli dur del Govern del Botànic, t’assegure que cap conseller, ni tampoc cap alt càrrec s’haguera atrevit a enviar cap missatge sense el vistiplau de la vicepresidenta Oltra i del president Puig. És una decisió important. Tanmateix, Mazón pensa que pot enfonsar el pont. L’hemeroteca és molt patida: el dilluns 28 d’octubre, la conselleria emet una nota de premsa molt alarmant, explicant el risc que hi ha als barrancs i que els pertoca vigilar-los. De fet, és portada tant de Levante com de Las Provincias, que coincideixen amb el relat. També parlen les classes que s’han suspès a diversos municipis i, fins i tot, a la Universitat de València. Mazón, en canvi, qualifica «d’exagerada» la Universitat de València en la reunió amb els sindicats i els empresaris.
«La gran preocupació de Mazón és que hi ha tanta gent que pot aportar informació i dir la veritat», afirma l’advocat d’Acció Cultural del País Valencià| Moisés P.
—Per descomptat. Judicialment, no hi ha cap discussió. Una altra cosa, però, és que l’aparell mediàtic de la fatxosfera és molt potent. Estem parlant d’agències, una que fa prediccions i una altra que fa avaluacions. La CHX té una altíssima responsabilitat en les preses que depenen de la Generalitat Valenciana i en els rius grans, com ara el Magre o el Xúquer. Ara bé, si baix de la presa de Forata plou barbaritats, però no afecta el pantà, la CHX no té cap tasca a fer. La CHX subministra dades i l’Aemet prediccions. Aquesta combinació requereix una anàlisi que fins a la publicació dels vídeos del Cecopi no sabíem si s’havia produït. Ara ja sabem que es va donar l’anàlisi d’una situació que tindria els seus pitjors efectes unes hores més tard. De fet, Suárez, en una entrevista a les 12 del migdia a la Cadena Ser, expressa que cal controlar els barrancs, i Immaculada Piles, cap de servei de la conselleria, dona l’ordre als bombers forestals perquè vigilen el recorregut de Poio, especialment Torrent, Paiporta i Picanya, és a dir, llocs on no plovia. Una previsió de sis hores d’aquest escenari de barrancada hauria pogut salvar moltíssimes vides.
—Quina importància atresoren per a la causa judicial els vídeos que s’han conegut del Cecopi?
—Ha estat determinat. Quan TVE va publicar el seu vídeo, vaig veure que passava una persona en una samarreta roja i que estava en una càmera. Esbrinàrem que la conselleria tenia un servei audiovisual, i que l’empresa contractada havia fet diversos vídeos. Ara ja comptem amb aquests documents, on queda clar com els tècnics li expliquen la situació a la consellera, i Pradas anota «Magre» i «barranc de Poio». De fet, crec que n’apareixeran més. La gran preocupació de Mazón és que hi ha tanta gent que pot aportar informació i dir la veritat, la qual pot ser dramàtica. Costarà de demostrar, però crec que tot estava aturat al fet que el president donara el vistiplau a l’enviament del missatge.
—Del reguitzell de declaracions que han fet els tècnics, quina seria la descripció d’aquella vesprada fatídica del 29 d’octubre?
—La descripció és que teníem un aparell en molts mitjans personals, materials i intel·lectuals per a gestionar bé una emergència, però no hi havia ningú que ordenara res i hi havia una mancança de direcció del president de la Generalitat Valenciana, la consellera i el secretari autonòmic. Això és evident: ningú va prendre decisions. Tenien l’ES-Alert, l’anàlisi de la informació, un fum de funcionaris amb els quals controlar la situació… Podrien haver articulat un sistema de comunicació amb tots els alcaldes. De fet, acudeixen a Carlet perquè l’alcaldessa és molt insistent i perquè és del PP. I per què estan preocupats per Utiel? Perquè la situació a Utiel era absolutament dramàtica.
—Sobta que amb l’escenari dramàtic que patia Utiel al migdia es convoque la reunió d’emergència per a les cinc de la vesprada.
—Ni es van fer les reunions de previsió de les pluges, que habitualment es produeixen en agost, ni tampoc van convocar un Cecopi, la reunió per tractar l’emergència, a primera hora del matí, quan es va decretar l’alerta roja. Probablement, el Cecopi es va convocar tan tard perquè Mazón tenia un dinar.
—La direcció de la instrucció xoca amb el relat mantingut per Argüeso i Pradas, que han tractat d’adjudicar la culpa als tècnics.
—La jutgessa ha fet una instrucció molt bona: primerament, va citar a declarar els dos investigats, que van articular un relat farcit de mentides, i a partir d’aleshores, ha creat una mena de parany amb declaracions de funcionaris que deien «a les cinc i mitja de la vesprada es va parlar d’enviar el missatge», «hi havia una preparació del missatge», i ha deixat per al final els elements determinants de la investigació, és a dir, Piles, Suárez i José Miguel Basset, cap dels bombers provincials. Quan compareguen, ja sabran que la defensa de Pradas i Argüeso està fonamentada en adjudicar-los la culpa.
—Quina importància tenen aquestes declaracions per al desenvolupament de la causa judicial?
—Són determinants, perquè és gent que està fent un funambulisme entre si acaben imputats o són testimonis. Basset, Piles i Suárez són persones claus que han fet coses molt ben fetes, i no té explicació que no els donaren permís o indicacions de fer altres coses, que requerien una participació de nivell superior. Fins on estava la seua responsabilitat, crec que van fer el que havien de fer. La retirada dels bombers per part de Basset va ser un element dramàtic, perquè considere que tampoc els bombers forestals van entendre què se’ls demanava. Quan la funcionària crida, i els dona les ordres, els bombers han d’enviar unitats al llarg de tot el barranc perquè la preocupació no estava en possibles desbordaments als punts de lectura, sinó en la influència de les pluges en un terreny saturat, que baixaria d’una manera fortíssima des de la capçalera.
—Aquesta setmana l’Audiència de València ha acordat la declaració de Maribel Vilaplana, la periodista que va dinar amb Mazón aquell terrible 29 d’octubre, com a testimoni. Quina transcendència té aquesta compareixença judicial per a la investigació?
—És una persona que va estar moltes hores amb el president de la Generalitat Valenciana en moments claus. S’ha de dir que la seua situació personal em pareix molt dolenta, perquè es tracta d’una persona que és convidada a dinar per la més alta institució del Govern valencià, que és el president. Al marge d’aquesta situació angoixant, la seua declaració pot aportar —i ho hauria de fer— molts detalls per a la causa. Quan Vilaplana va arribar al dinar, havia escoltat en alguna ràdio o en alguna televisió quina era la situació? Costa pensar que una periodista no estiguera pendent de la situació, i és interessant saber si va ser motiu de conversa amb Mazón.
—La instrucció avança a poc a poc i, en principi, la figura del president Mazón seria l’última estació a la qual arribaria, en cas que, finalment, s’hi done. Hi ha elements per apuntar que Mazón va intervenir en l’enviament tardaner de l’alerta?
—És la clau de volta de la investigació. A les 17.36, ja es parlava del missatge i estava preparat l’operatiu. Quan es produeix la reincorporació del Cecopi, al voltant de les set de la vesprada, la gent com Miguel Polo [president de la CHX] estava indignada perquè no s’havia enviat el missatge. La consellera i qui estava amb ella van desconnectar-se de la resta d’administracions i es van reunir al voltant d’una hora per a prendre decisions. No cal una hora per a meditar sobre un missatge si ja s’ha pres una determinació. Amb la biblioteca de missatges i un procés de verificació molt ràpid, en deu minuts pot estar llest l’avís. El dubte i la sospita és si el missatge no es va enviar fins que Mazón no va donar el seu vistiplau.
—A l’entrevista que va concedir pel 9 d’Octubre a la televisió pública valenciana, el president Mazón va argumentar que el missatge s’havia enviat per alertar de la ruptura de la presa de Forata. De fet, va treure pit d’haver-se enviat correctament, a 50 minuts d’un possible vessament a la presa.
—Aquest argument no és versemblant, perquè mai es va decretar l’escenari 3 per a la presa de Forata. La CHX té un nivell de vigilància i protecció de les preses i, en el cas de Forata, com va declarar Polo, algun alt funcionari de la seua administració deia que si continuava aquesta situació durant més estona, haguera decretat el nivell 3, que implicava l’evacuació dels pobles afectats. Tanmateix, hi havia una altra funcionària, que havia estat comissària d’aigües, amb un discurs diferent: deia que era impossible el trencament de Forata. Quan s’envia el missatge a tota la població de la província de València, quan arriba a la ciutat de València, queda clar que no es llança només exclusivament per Forata, com va defensar el president Mazón.
—Acabem. Com a advocat d’Acció Cultural del País Valencià: quin és l’objectiu de l’acusació popular?
—Esbrinar la veritat. Quan ets acusació popular, tens un objectiu clar: ajudar a la societat civil. Al procediment, hi ha personades víctimes de la dana, acusacions populars que s’han introduït per a rebentar la causa —com ara Valores, Hazte Oír o Manos Limpias— i altres, com ara Compromís, Més, Ciutadans, el PSOE, Intersindical o Acció Cultural del País Valencià, que pretenem que es descobrisca tota la veritat dels fets d’aquell dia. Jo estic molt content de la resposta que tenim a les nostres propostes. Duem 22 escrits de peticions de diligències, i en un percentatge elevadíssim s’han acordat, ajudant molt a esclarir detalls importants per a la instrucció. Una altra cosa ben diferent és si tindrem bastants elements per a arribar a judici, contra quines persones i si podem aspirar a la condemna.
Moisés Pérez
Publicat en El Temps
