Lucrecia Borgia, de Isabel Barceló Chico

El títol complet d’aquesta magnífica obra és, com es pot veure a la portada, Lucrecia Borgia (1480-1519) Bajo una nueva luz. Com totes les coses en la literatura d’Isabel Barceló, el títol ja ens diu molt. En aquesta obra, remarca els anys que va viure la protagonista i ens avisa que el personatge ha sigut estudiat a la llum de nous documents. Això ho anirem sabent millor al llarg del llibre i, amb especial importància, a les notes, tant de la mateixa autora com a la Introducción de Joan Francesc Mira. A més, l’autora ens amera el text amb moltes imatges la informació de les quals apareix en l’índex pertinent darrere dels mapes i la cronologia i abans de la bibliografia. Un llibre complet, com tots els d’Isabel Barceló Chico.

Aquesta valenciana de Sax ha desenvolupat la seua activitat laboral al llarg dels anys  entre quadres i escultures. Per això, pel seu gran coneixement de l’art,  ha pogut oferir-nos tants retrats de Lucrècia i de gran part dels personatges que l’acompanyen en el llibre. També ens ofereix reproduccions de les pintures que ornaven les sales vaticanes. No puc deixar d’esmentar les vegades que apareix el delicat Pinturicchio.

Anem al llibre. Està dividit en dos gran parts: Roma i Ferrara. A Roma, sabem del  naixement de Lucrècia, de la seua família, dels dos primers matrimonis i de la seua participació en la vida social i política. Una dona intel·ligent i culta. Quan es casa amb Alfons de l’Este es trasllada a Ferrara. Coneixem les seues  habilitats polítiques, la seua consciència social avant la letre, les innovacions que va establir en el seu ducat, etc.

L’autora des de fa temps (i no oblidem Mujeres de Roma ni el seu blog del mateix nom) volia escriure sobre Lucrècia Borja amb l’objectiu de donar a conèixer aquesta gran dona tan malament interpretada per la Història arran de la difamació a què la va sotmetre el seu primer marit i, molt posteriorment, pel drama que sobre ella va escriure Víctor Hugo. És el que passa quan es repeteix i copia el que ja està dit o escrit i no s’acudeix a les fonts.

Isabel Barceló no ha deixat d’investigar i documentar-se i ha pogut arribar a llegir la correspondència  que no fa molts anys va publicar per primera vegada l’Archivio di Stato di Modena, unes quatre-centes cartes repartides per diversos arxius i institucions.

No deixeu de llegir aquest gran llibre. És de lectura amena, amb una prosa impecable i imprescindible per a conéixer la diplomàcia, la política, les guerres, els regnats, en definitiva, la societat renaixentista.

Dolors Jimeno Montesa
Publicat en el seu blog