Mentiders, trapatroles i “calamandurrios”
La història política valenciana s’ha caracteritzat sempre per donar personatges interessants entre finals del segle XIX i el XXI, però silenciats pels mitjans de comunicació, en considerar que no disposaven de prou talla perquè figuraren als llibres de la història escrita pels vencedors.
De fet, noms com Francesc Javier Borrull, Joaquim Lorenzo, Faustí Barberà, Joan Baptista Pesset, Gabriel Abad, Vicent Aguilera, Josep Lluís Albinyana, Max Aub, Fèlix Azzati, Jose Ballester, Manuela Ballester, Andreu Banyuls, José Luis Barceló, Josep Lluís Bausset, Josep Guia, Rafael Beltrán, Francesc de Paula Burguera, Maria Cambrils, Albert Taberner, Adela Pla, Paco Candel, Glòria Marcos, Manuel Danvila, Lluís Lucia, Teresa Giner, Josep Renau, i una llarga nòmina de personatges més del món de la cultura, de les arts escèniques i de la música i arts plàstiques, han estat silenciats en la major part d’ocasions, per interessos polítics i en moltes ocasions inexplicables i inexplicats.
Però a més d’això, la nòmina de persones que han deixat marca en la nostra història petita, és molt més llarga. Compta amb les dones i homes que, sense haver passat per la política activa, van fer tant de bé a la nostra societat, com és el cas de: Concepció Aleixandre, Alejandra Soler, Empar Granell, Narcisa Torres, Olímpia Arozena, Carles Ros, Víctor Balaguer, Joan Mañé, Eliseu Climent, Maria Conca, Gustau Muñoz, Conxa Romero, Antoni Furió, Valerià Miralles, Gabriel Sendra, Adolf Pizcueta, Manuel Sanchis Guarner, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Andreu Alfaro, Fina Masgrau, Joan Senent, Toni Mestre, Paco Muñoz, Ovidi Montllor, Raimon, Isabel Robles, Antoni Furió, Manel Molins, Jaume Pérez Muntaner, Marc Granell, Manuel Boix, Lluís Miquel Campos, Rafa Sena, Isabel-Clara Simó, Ferran Zurriaga, Antoni Miró, Didín Puig, Enric Solà, Vicent Partal, Vicent Pitarch, Carles Santos, Joan Francesc Mira, Manel Muñoz, Salvador Mercado, Ximo Michavila, Josep Iborra, Enric Valor, Carme Miquel, Ramon Lapiedra, Francecs Ferrer Pastor, Matilde Salvador, Antoni Ferrando, Emili Casanova, Vicent Ventura, Carme Manuel, Enric Soler i Godes, Enric Tàrrega, Rafa Beltràn, Verònica Cantó, Josep Ballester, Brauli Montoya, Josep Palomero, Josep Lluís Doménech, Albert-Guillem Haulf, Pere Maria Orts, Honorat Ros Pardo, Tudi Torró, Vicent Esteve, Jesús Huguet, Dolors Pedrós, Vicent Torrent, Enrich Lluch, Isabel Morant, Vicent Àlvarez, José Maria Morera, Rosa Serrano, Llorenç Giménez, Emili Marín, Arcadi García, Germà Colón, Manuel Valdés, Lluís Guarner i tantes altres més.
Aquesta relació de persones oblidades (i gràcies que no estan totes ni molt menys), contrasta amb una altra que desitjaríem oblidar, però que roman pertinaçment i persistentment en la memòria col·lectiva; es tracta dels casos: Acuamed, Aerocas, Calpe, Auditori de Paterna, Azud, Brugal, Carmelitas, Cooperación, Depuradora Pinedo, Emarsa, Erial, Gürtel, Imelsa, IVAM, Mislata, Naseiro, Navajas, Palau de les Arts, Taula, Terra Mítica, Terra Natura, Torres de Calatrava, Valmor-Fórmula 1… i això sense comptar el cas dels vestits de Camps i els de blanqueig de capital.
Uns casos, que han estat deguts als nyaps i pegats que han protagonitzat en el desenvolupament de la seua irresponsabilitat política, quan no han estat mentides flagrants, silenciades a base de trapatroles protagonitzades per noms coneguts i reconeguts: Emilio, Paco, José Luis, Eduardo, Salomé, Elena, Mari Sol, Carlos, Serafín, Rafa, Alejandro, Rita, Fernando, Juan, Susana, Pedro, Isabel, Estevan, Jorge, Maria José, Marcos, Sònia, Julio Francisco i José Rafael, si més no.
Uns noms que porten com a cognoms, personatges massa coneguts de la “dretona valenciana” i del “búnquer barraqueta” que patim en primera persona les seues mentides, els seus nyaps, les seues enganyifes i, per tant, la seua actitud com a autèntics “calamandurrios” que són.
Zequi Castellano
Publicado en Revista Sao
