NADAL DANA 2024

NADAL DANA 2024

Imagina’t,
Em deia sempre el pare:
Davant tanta desgràcia
Tracta d’imaginar
Que també pot haver-hi
Un món més just,
Sense guerres ni estats,
I sense possessions Ni explotadors.
Imagina-t’ho, filla:
Per fi la terra serà
El que realment és:
El nostre cel i paradís,
L’únic cel i paradís que tenim.
Imagina, sí, filla; Imagina-t’ho.

Imagina’t,
No deixes mai d’imaginar.
Havia fet la guerra
I patit tot l’horror
D’aquella dictadura Miserable i cruel.
Tenia idees
Una mica anarquistes
I, al capdavall,
Sols era un somiador
Que es va deixar la pell
Suant un tros de terra
I després a la fàbrica
Per donar de menjar
Els tres fills
Que va haver d’alçar sol
Perquè la mare
Va morir en parir el tercer.
Jo era l’única xica
I sempre em repetia
Imagina, filla,
Imagina-t’ho.

Imagina’t,
La imaginació ens pot salvar
De totes les catàstrofes,
La “riuà” del 1957,
La “pantanà” del 1982
I ara… Què ens passarà ara Amb aquesta catàstrofe?
Jo imagine, pare,
Mai no he deixat d’imaginar
Ni de cantar Aquella cançó de Lennon Que tant ens agradava:
Somiadors, érem uns somiadors. Tu et vas morir, però jo continue Somiant pels dos.
I ara què, pare?
Em veus? Estic sola.
Imagina-t’ho.

Imagina’t
La teua filla
Que s’ha fet gran, massa gran
I viu sola en aquest pis sense ascensor I ja fa quatre dies que no veig ningú.
El carrer està ple de merda
I de fang i de crits i de llàgrimes.
No puc fer res,
Les cames ja no em duen,
El menjar s’ha acabat, Sense aigua ni llum.
No sé quan s’adonaran Que estic tancada o morta
I ja no em queden forces per a res.
Veig els joves amb pales I ja no els puc cridar. Potser això també és el meu final, Un final que ningú havia previst.
Però encara imagine, sí, pare,
Imagine aquell món
Sense explotadors,
Ni gentola cruel i incompetent,
I que, per fi, la terra,
És el nostre cel i paradís.
Imagina-t’ho, pare.
Imagina-t’ho.

Bones festes: Mazon dimissió
Manuel Molins