No és cultura, és masclisme: vergonya de Fira i de govern

El pròxim 25 de juliol, en els jardins del Palau de la Música de València, està programada l’actuació d’un grup anomenat Los Meconios, coneguts no per la seua qualitat musical, sinó per les seues lletres que traspassen tots els límits de l’humor i es capfiquen en la promoció oberta del masclisme. «Yo soy machista, deja el cotilleo y trae una birra; yo soy machista, vete a la cocina y haz la comida». No és una paròdia, és una declaració. I, pel que sembla, és també un reclam que l’Ajuntament de València ha decidit emparar sota la bandera de la “llibertat“.

La senyora María José Catalá, alcaldessa de València, té la barra de dir en un periòdic que “a València cap tot el món”. Però, realment el que vol dir és que a València cap també l’odi, el feixisme, el racisme i el masclisme més repugnant. Que sota el paraigua de la convivència, es normalitza la presència de discursos que ataquen drets fonamentals i menyspreen dècades de lluita feminista.

És intolerable que, després de tants anys de resistència, de manifestacions, d’educació, de reivindicació i de lluita col·lectiva per la igualtat, les feministes valencianes hàgem de permetre amb normalitat la programació pública de grups que, obertament, es burlen de la dignitat de les dones. Que es rifen la violència simbòlica com si fora un acudit. Que trivialitzen l’opressió quotidiana que patim encara hui.

Aquest concert, organitzat dins de la programació de la Fira de Juliol, un festival urbà que engloba música, cultura, tradició i innovació, és una peça més del puzle reaccionari que, de la mà del PP i Vox, va desmantellant les polítiques d’igualtat, retallant programes, censurant llibres, invisibilitzant referents i blanquejant l’extrema dreta amb somriures i focs d’artifici. No, senyora Catalá, no és llibertat el que vostés defensen. És impunitat per a l’odi.

Des del feminisme no callarem. No acceptarem que la nostra ciutat es convertisca en aparador del masclisme disfressat de cultura. No ens resignem a veure com, un altre cop, es fa burla de les dones amb diners públics, amb silenci institucional i amb una complicitat que fa feredat.

A València no cap el masclisme. A València cabem les dones lliures, igualitàries i combatives. I estem ací, com sempre, per fer-los front.

Élida Puig
Publicat en DiariLaVeu