Recuperar el Túria per a la ciutat: una rehabilitació possible i necessària
El passat 30 d’octubre finalitzà el termini per a la presentació d’al·legacions a l’Esquema de Temes Importants del pròxim Pla Hidrològic, que s’ha d’aprovar abans de finals de 2021. Iniciativa Túria, per mig de distintes organitzacions com l’Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret o Xúquer Viu va presentar una al·legació per a demanar la recuperació del llit històric del riu Túria per la ciutat de València. Una rehabilitació possible i necessària.
El Pla Sud, que es va aprovar definitivament el 1961, contemplava una profunda reordenació urbana, amb l’expulsió del riu de la ciutat de València i en la pràctica amb la seua desaparició. De manera que València és hui en dia la ciutat que va perdre el seu riu, l’únic riu important del Mediterrani i de la Península Ibèrica que no desemboca al mar, ja que el seu cabal desapareix quilòmetres abans de hi arribar. No és descabellat pensar que si el Pla Sud s’haguera realitzat en l’actualitat (cosa improbable), en lloc de les autopistes projectades originalment s’hauria mantingut el riu com a eix vertebrador del nou espai verd, realçant el seu extraordinari valor paisatgístic i ambiental.
El Jardí del Túria, una de les conquestes ciutadanes més preuades per la població valenciana, que va evitar, amb la mobilització popular, que el llit es convertira en una xarxa d’autopistes, és, malgrat el temps transcorregut un projecte inacabat. L’aigua, que hauria de ser protagonista i nexe d’unió dels diferents trams del Jardí ha perdut protagonisme, fins a desaparèixer totalment en nombroses parts. Infraestructures culturals, esportives i altres han ocupat l’espai fins a la saturació.
En el tram final, els problemes s’agreugen: el Port ha desviat la desembocadura original i ha cobert la connexió amb el mar; el llit del riu entre el Grau i Natzaret, desfigurat per la instal·lació del circuit de F1, roman abandonat, amb un seriós problema de contaminació de sòls i sediments, així com de males olors i inundacions recurrents, que els veïns dels barris adjacents exigeixen solucionar.
No obstant això, la pèrdua de el riu no és irreversible. Com s’ha comprovat en situacions similars en altres ciutats, en l’actualitat és possible recuperar el Túria al seu pas per València. La recuperació de la integritat del riu atorgaria coherència fluvial a el Parc Natural dels Boscos del Túria.
El riu que cal rehabilitar a València és el genuí riu Túria en el seu tram final, adaptat a la seva condició de riu urbà. El projecte de recuperació ha de reinstaurar el Túria amb totes les característiques pròpies d’un riu mediterrani mitjà en aigües baixes, amb certes oscil·lacions de cabal controlades, amb llit i marges naturalitzats, amb vida piscícola i vegetal en les seues aigües i les seues ribes, i amb un tractament de riberes que sàpiga conciliar el caràcter natural amb les exigències d’espai fluvial urbà intensament freqüentat i capaç de suportar múltiples activitats ciutadanes.
Des d’Iniciativa Túria proposem que en el nou Pla Hidrològic ha de contemplar-se la recuperació de la funció hídrica del llit històric del riu Túria, amb el seu cabal ecològic, compatible amb l’ús actual del Jardí, com un element estratègic del drenatge urbà sostenible, que restituïsca el caràcter fluvial d’aquest espai articulador de la ciutat. Les pluges torrencials de principis de novembre han conquerit de fet l’espai fluvial per la seua evacuació.
En aquest sentit és necessària l’eliminació dels obstacles que cobreixen la desembocadura del riu i la recuperació de l’eixida a la mar a cel obert. Des del punt de vista administratiu, s’ha d’incorporar el tram final del Túria al catàleg de masses d’aigua del pla hidrològic de la demarcació del Xúquer, amb la consideració de massa d’aigua molt modificada.
La continuïtat de l’ecosistema fluvial del Túria fins al mar constituiria un element clau en l’articulació ambiental de tota la regió metropolitana de València, potenciant la dimensió aquàtica del territori, una dimensió que es troba actualment molt descuidada i aprofitada molt per baix del seu potencial, si es considera que compta amb elements tan destacats com, el riu, la xarxa de séquies, l’Albufera i el litoral.
Julio Moltó, Francesc La-Roca i Paco Sanz
Artículo publicat a Llevant.emv