Un any dient-li-ho
La cabuderia humana pot arribar a punts insospitats, quan es tracta de romandre inamovible per interessos personals, polítics, culturals o socials, en un punt concret sense baixar del burro. Més encara com, en aquest cas, hi ha un component econòmic de certa importància i un afegit de futur que ha de blindar el personatge per continuar percebent “titos” del pot també en la seua jubilació.
D’ací a poc, la societat valenciana haurà viscut tot un any demanant reparació, justícia i reconeixement, però al màxim responsable, el parroquià del “Ventorro” li diuen “andana” i manté oïdes tancades davant d’aquesta sol·licitud que ha ocupat els carrers de la gran ciutat i de les viles i pobles afectats durant tot aquest temps.
Ell assegura que les portes estan obertes, però la realitat és que la finestra la té tancada i barrada a la realitat del carrer i continua enrocat amb un discurs construït per ell mateix per tal de deslliurar-se d’anar a fer cap declaració davant de cap jutjat on s’investiga aquella fatídica data del 29 d’octubre de l’any passat.
Els familiars de les víctimes ho han dit per activa i per passiva, en públic i en privat. Han explicat el seu relat sincer i clar amb una forta càrrega d’evidència a totes les persones que l’han volgut escoltar, llevat d’aquell que diu que té totes les portes obertes, però tan sols rep en audiència els seus.
La fortalesa amb què les persones que componen aquestes principals associacions, dista molt de les altres que han forçat a organitzar-se des dels partits “ultraconservadors” per tal de contrarestar la demanda obstinada que cada 29 de mes, ompli places i carrers: “Mazón dimissió”.
Li ho han dit en dies serens i en altres farcits de pluja; en jornades ventoses i en temps de ponent, però ni ell, ni el seu “partit podrit” atenen raons i sostenen que la culpa fou dels altres, dels qui ells diuen que no van informar, quan la realitat dels fets, inunda de veritat el relat de la ciutadania.
S’acosta la data del primer aniversari. Li han aconsellat que no comparega en el moment de la celebració a l’interior de la Ciutat de les Arts i de les Ciències. Que igual que va cercar una excusa per marxar a Nova York quan havia d’assistir a la cloenda dels seus referents europeus o a la romeria d’Alacant, la busque ara per excusar la seua absència.
Veurem d’ací a allà, com reacciona la seua Junta Directiva regional, nacional i europea; què és el que dirà el seu president i còmplice de la mentida, però també convindrà estar atent als moviments que puga fer la casa del rei per no veure’s esguitada per la seua mala premsa. Mira que li ho han advertit, però s’ha de veure com de cabuda és aquesta gent del sud…
Zequi Castellano
Publicat a Saó
