Un atac solapat al món associatiu
Fa temps que al món associatiu, no tan sols a les associacions veïnals, estem sota pressió. No es tracta dels problemes derivats del canvi generacional i dels comportaments socials. És una pressió externa, de l’Administració i sobretot dels grans interessos econòmics. Ells només volen una societat d’empreses i clients. Un sistema social on els de sota no tinguin res a dir, ni d’influir sobre les polítiques ni de lluitar contra els abusos empresarials. I cada cop es fan sentir més.
Sovint és una pressió impersonal, burocràtica. La patim per obtenir uns recursos públics minsos, a canvi de mil gestions, documents i demandes de participació en processos i consells ineficients. La tensió creix quan es tracta de la gestió cívica d’equipaments, per a la qual se’ns demana que participem en processos competitius on sovint tenim les de perdre. Tenim també la sensació que la nostra veu no es té en compte quan es tracta de debatre qüestions importants.
Però l’expressió més perillosa l’experimentem amb l’escalada de processos judicials que obren associacions fantasmagòriques i grups empresarials. Amb un important ressò als mitjans. No és casualitat que moltes d’aquestes denúncies tinguin com a objectiu tombar el Reglament de Participació Ciutadana i qüestionar els ajuts que rebem les entitats. Encara que els procediments es fan contra l’Ajuntament, els perjudicats finals serem les associacions. Ja ho estem notant. Una part de la pressió burocràtica és fruit del pànic que les denúncies generen en alguns tècnics municipals. I hem viscut la pressió creixent dels poders econòmics en processos com el de la municipalització de l’aigua, les limitacions al turisme i la restauració, etc. I no és una qüestió barcelonina: arreu de l’Estat, l’extrema dreta denuncia els presumptes xiringuitos i qüestiona la legitimitat de moviments i entitats.
No podem callar. Cal defensar la nostra feina i exigir un marc institucional que la faciliti. És una qüestió de democràcia. Sense moviments socials que treballin pel be comú i la democratització del poder real, les societats esdevenen un joc del Monopoly, una plutocràcia. Cal un model de suport a les entitats que permeti la participació real i un model de gestió dels serveis socials i equipaments adequat. Lluitarem plegades, per modificar un marc legal que reconegui el nostre paper en la construcció de la democràcia.
