Per la calma en el PSPV-PSOE
El resultat de les passades primàries del PSOE ha obert una nova etapa, il·lusionant, per a militants i simpatitzants socialistes, i genera bones sensacions entre la ciutadania progressista. Però ara s´acosten els congressos territorials autonòmics. El del PSPV-PSOE pareix que no serà tan calmat com ho ha sigut el congrés federal.
En les passades primàries em vaig alinear amb els partidaris de Pedro Sánchez (com va fer el corrent d´Esquerra Socialista), i ho repetiria, però veig inoportú i contraproduent la presentació de Rafa García, alcalde de Burjassot, a la Secretaria General del PSPV-PSOE, tot i reconeixent-li la seua audàcia i valor polític. Per les raons següents:
1. En les autonòmiques últimes es va aconseguir desallotjar el PP del govern de la Generalitat, després de vint anys, així com de molts ajuntaments, després uns quants lustres. El que volem que ocórrega a Madrid, ja s´ha fet ací, amb Ximo Puig al front.
2. Pedro Sánchez té un discurs programàtic de reconeixement i suport al fet plurinacional i al federalisme. L´actual secretari general del PSPV-PSOE i president de la Generalitat, representa, en bona mesura, eixe projecte.
3. Si Rafa García fóra l´elegit, es debilitaria, sens dubte, la posició i autoritat de Ximo Puig en la Generalitat i afebliria la força del PSPV en el Consell i en les Corts.
4. Si l´elegit fóra Ximo Puig significaria una difuminació de l´autoritat de Pedro Sánchez i de la majoria diversa que li dóna suport.
El sistema de bicefàlia, que invoquen els partidaris de Rafa García, pot estar molt bé, funciona al País Basc, a França, als Estats Units… però per a aplicar-se hauria d´estar acordat i establit prèviament, i de forma general. No es deu invocar de manera conjuntural i interessada. També la proposaran per a les pròximes eleccions generals? Se l´apliquen a ells mateixos? Supose que no.
La presentació de Rafa García a la Secretaria General del PSPV-PSOE fa una certa olor de venjança. La llei del Talió no és bon principi. Certament, Puig perdé una excel·lent oportunitat de mantindre´s neutral en les primàries estatals. No s´entén que un referent i valedor del federalisme, amb un perfil clarament valencianista, optara per una candidata amb un discurs clarament centralista.
Però eixe error no deu ser inconvenient per a valorar les actuacions positives de Puig, com ara el seu paper en els canvis al País Valencià, allò que representa identitàriament, i la seua actitud de reconeixement, de disposició i col·laboració amb la majoria guanyadora, immediatament després del resultat de les primàries, com es va vore en l´elecció de delegats al Congrés del PSOE. Pesen molt més els arguments positius que els negatius, pensant en l´interés del partit i de la ciutadania progressista.
Cal buscar un consens d´integració, amb Ximo Puig d´únic candidat a secretari general, i uns òrgans del partit representatius dels resultats de les primàries passades, amb un lloc i competències significatius per a Rafa García, per exemple, i altres representants d´eixa majoria diversa. La confrontació, ara, sols conduiria al debilitament del partit en el Govern valencià, a la desautorització del president o a la difuminació del que representa el triomf de Pedro Sánchez i els nous aires d´il·lusió i les expectatives que comporta.
Leonardo Giménez | Exalcalde D´Antella (Pspv-Psoe)
Article publicat a Levante.emv
