Adéu als contes de princeses i cavallers

Si hi ha un sector de la població entusiasta en la celebració del Dia del Llibre, aquest és el que correspon a la infància. De fet, molts dels llançaments i de les novetats que es presenten en aquesta jornada i totes les que tindran lloc durant la celebració de la 53a edició de la Fira de Llibre de València estan adreçades a aquestos lectors, els més permeables als gèneres que continuen predominant en aquestos tipus de textos, com són la fantasia i les aventures. Ara bé, el mercat infantil i juvenil, un dels més dinàmics del món del editorial, ha començat a fer-se ressò, i amb gran èxit entre el seu públic, de qüestions de les quals abans no es parlava amb la normalitat i la naturalitat que demana una societat tant diversa com la que es troben els infants en el seu dia a dia.

«La resposta dels lectors a les noves temàtiques que plantegem és bona i demostra que hi ha molta gent que té ganes de llegir històries que trenquen els estereotips i de trobar referents que alteren els prototips tant de gènere com d’èxit, de fortalesa o feblesa i de superar la tradicional divisió entre bons i dolents», explica Gonçal López-Pampló. El director literari d’Edicions Bromera i Editorial Algar posa com a exemple Ara em dic Joana, una elecció personal per a parlar de la transsexualitat infantil. «La bona acollida del públic em fa ser optimista. No vull pensar que es tracta d’una moda passatgera que obeeix a raons de màrqueting i que no hi ha interés real per a aquestos col·lectius», expressa López-Pampló, qui avança la publicació d’un pròxim àlbum il·lustrat per a xiquets sobre la diversitat funcional.

Gonçal López-Pampló: «La resposta dels lectors a les noves temàtiques que plantegem és bona i demostra que hi ha molta gent que té ganes de llegir històries que trenquen els estereotips tradicionals»

«Amb aquest llibre volem subratllar que la discapacitat no ha de representar cap problema ni en la vida, ni en la percepció que els altres tenen de tu, ni en la que tenim dels altres», resumeix el director literari de l’editorial d’Alzira tot matisant que la consecució d’aquestos objectius també pot comportar un cert risc, ja que no sempre s’encerta en l’enfocament. Això no obstant, López-Pampló assegura que el segell que representa treballa clarament per aquestes qüestions, atés que en la seua opinió «han d’estar per damunt de l’interés econòmic». «I m’atrevisc a dir que els col·legues també estan encertant amb aquestes línies», indica.

Drets humans

L’opinió és compartida per dues de les autores que fa anys destaquen per adreçar-se a joves i menuts sense cap mena de tabú per a parlar-los de situacions quotidianes. «Crec que hi ha una implicació sincera i real de totes les editorials infantils i juvenils del País Valencià per les històries que parlen de drets humans, perquè es tracta d’això. No es tracta solament de fer històries amb perspectiva de gènere, que és potser on més hem avançar, sinó de donar veu als col·lectius que no han tingut visibilitat en la literatura», raona Fani Grande. La comunicadora va aconseguir que Jo sóc així i això no és un problema fóra l’original en valencià més venut en la passada edició de la Fira del Llibre de València. El llibre editat per Vincle presenta una mirada caleidoscòpica de la diversitat sexual. Per a la present festa literària, Empar, el personatge amb què ha conquerit el cor de milers de lectors, tornarà a tindre un lloc privilegiat a les casetes que ompliran els Jardins de Vivers.

Fani Grande: «Hi ha una implicació sincera i real de totes les editorials infantils i juvenils del País Valencià per les històries que parlen de drets humans, perquè es tracta d’això, de donar veu als col·lectius que no han tingut visibilitat en la literatura»

En aquesta ocasió, Empar i Jaume el Primet acosta als lectors més menuts el problema de l’assetjament escolar i les eines per a combatre’l, ja que a l’escola hi ha companys que es riuen de l’amic de la xiqueta perquè tartamudeja i és escanyolit. A més a més, inclou de forma transversal temes com ara l’adopció, els diferents tipus de famílies, la immigració, la mort, el paper de les dones en la història… «Jo apel·le a la naturalitat a l’hora d’escriure les històries que conten aquestes realitats, però també en el moment de fer la tria de la seua lectura», indica la bloguera, qui posa com a condició principal i innegociable que el llibre estiga ben escrit. «No s’hi val a dir ‘anem a fer un llibre d’això’ i ja està. El resultat final ha de respondre a un treball digne», adverteix Fani Grande, qui confia que aquesta tendència no responga a criteris de moda. «Els col·lectius socials no poden estar de moda, com tampoc pot ser que es diga que el feminisme és una moda. Es tracta de drets humans», insisteix l’escriptora.

En aquest sentit, López-Pampló assenyala que és en la perspectiva de gènere on més ha avançat la literatura infantil i juvenil, tot i que no cal confiar-se. «Crec que el feminisme sí que ha trencat una barrera i que les seues reivindicacions són imparables en el nostre sector, ja que en la majoria dels catàlegs la meitat són autores i il·lustradores», indica López-Pampló, alhora que aplaudeix també les mesures engegades per la Generalitat a través de la Conselleria de d’Educació en aquesta línia, com ara les ajudes a la dotació de les biblioteques escolars. Aquestes iniciatives promouen els originals escrits per dones i els llibres de no ficció per a donar cabuda a un tractament més específic d’aquestes qüestions.

«Sembla que les coses han canviat molt des dels inicis de la literatura infantil i juvenil i que ara, al segle XXI, la major part d’aquest gènere s’escriu amb ploma de dona; però cal que les persones que editen, escriuen i il·lustren sàpiguen que per al futur de les xiquetes és important poder reconéixer-se en personatges positius i que és important per al futur dels xiquets que deixen d’identificar les dones i les nenes amb la ignorància, la frivolitat, la malignitat i la ximpleria», indica una de les autores de literatura juvenil més prolífiques.

Naturalitat sense adoctrinament

Gràcies a la seua dilatada trajectòria, Gemma Pasqual ha pogut extraure una radiografia que li permet afirmar que la literatura inclusiva ha arribat per a quedar-se entre els més menuts. «Més que incloure o ser inclusius el que no hem de fer és amagar la realitat i mostrar-ho tot d’una manera normal, sense adoctrinament. La naturalitat és la millor fórmula per a acostar-se al públic perquè hem de saber que les nenes i els nens d’ara estan molt espabilats i no se’ls passa una», assevera Paqual. «Com els amaguem la crisi econòmica si pateixen l’atur a les famílies? O l’assetjament escolar, si molts en són víctimes? O el càncer?», es pregunta l’escriptora. En la seua opinió, és millor tindre llibres com Les fades són calbes que expliquen aquesta malaltia i que «als xiquets els encanta», argumenta l’autora de la reeixida trilogia protagonitzada per Xènia.

Gemma Pasqual: «La naturalitat és la millor fòrmula per a acostar-se al públic perquè hem de saber que les nenes i els nens d’ara estan molt espabilats i no se’ls passa una»

«És cert que les editorials busquen models d’èxit i que volen vendre, però també volen transmetre valors i modernitat», apunta. Per això creu que més important que el tema de què tracten els llibres és el tipus de relat que l’autor tria per a explicar-lo. «Jo he escrit del feixisme al País Valencià, de la dictadura xilena, de la Guerra Civil espanyola, de l’homosexualitat… i els llibres han tingut una gran acollida. Per què? Perquè els joves no busquen assajos, busquen una història que els agrade, que els entretinga, que els faça sentir-se còmplices», recorda l’escriptora tot subratllant que mai ha vist rebutjat un original per la temàtica plantejada.

L’èxit, però, no està sempre assegurat entre els adolescents i les editorials tracten d’arribar a aquest segment a través de les noves xarxes de comunicació. «El llibre infantil té molta presencia en les llibreries i les famílies compren molt més. En canvi, entre els joves la compra per impuls, lliure i no condicionada per una imposició escolar és més baixa. Per això, estem intentant per diverses vies que siga una literatura fresca i que puga trencar els esquemes preconcebuts que, per desgràcia, tenen molts alumnes a l’hora d’enfrontar-se a la literatura en valencià», conta el director literari de Bromera. En aquest sentit, destaca la satisfacció per la publicació de llibres com El triangle rosa,de Silvestre Vilaplana, que tracta de l’assumpció de l’homosexualitat, en aquest cas masculina, i del text de teatre Nora, de Jessica Fortuny, amb epíleg de Susana Tronchoni, una obra breu i molt colpidora sobre l’explotació laboral i la violència de gènere.

Compromís social

Des de la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL) subratllen el paper fonamental del professorat a l’hora d’introduir la lectura inclusiva. «La literatura de la tota vida amb les seues temàtiques de fantasia i aventura coexisteix en perfecta harmonia amb aquestos textos que obrin els ulls dels més menuts a situacions amb les quals han de conviure cada dia», planteja Jesús Figuerola, president de FULL, qui reconeix que a l’entitat no existeixen iniciatives que fomenten de forma directa aquestes qüestions.

Jesús Figuerola: » Si hi ha més oferta és perquè, entre altres factors, la societat ha fet passos importants cap a la inclusió i les escriptores i escriptors són sensibles»

Això no obstant, matisa que les dues exposicions que fins ara s’han exhibit al públic, ‘Nosaltres, les escriptores’ i Il·lustració, còmic i compromís social’, tenen com a fil conductor el tarannà reivindicatiu de diferents causes o lluites socials i polítiques. Conceptes com la gentrificació, el racisme o la xenofòbia però també una mostra de les persones que lluiten contra diferents malalties estigmatitzades, mal conegudes o invisibilitzades estan presents en les obres que es poden contemplar en l’exposició. «Les editorials valencianes estan fent molt bona literatura infantil i juvenil i estan treballant amb excel·lència aquestos valors. I si hi ha més oferta és perquè, entre altres factors, la societat ha fet passos importants cap a la inclusió i les escriptores i escriptors són sensibles», es congratula Figuerola. És per això que el president de FULL insta les administacions i les entitats privades que treballen pel sector del llibre a seguir treballant amb els més menuts, però sense deixar d’atendre tots els segments de la població.

L’ambaixador de la lectura Carles Cano és bon coneixedor d’aquesta realitat, no sols perquè de les seus mans han eixit centenars de llibres que promouen valors inclusius i han revisat els contes clàssics sinó també perquè el seu contacte diari amb l’alumnat a les escoles li permet constatar-la. «Els autors hem sigut fonamentals per a donar carta de visibilitat a una societat tan diversa, plural i plena de matisos com la que tenim. El que jo note quan vaig a les escoles és que els xiquets no sols conviuen amb total naturalitat amb qualsevol tipus de diferències, sinó que les saben valorar, cuidar i estimar i això és fonamental. Per sort, la literatura s’està ocupant d’aquestes qüestions perquè tots som diferents», expressa l’escriptor. Això no obstant, sí que adverteix del risc de perdre frescura i naturalitat si els textos per als xiquets són en excés «políticament correctes».

Carles Cano: «Els xiquets no sols conviuen amb total naturalitat amb qualsevol tipus de diferències, sinó que les saben valorar, cuidar i estimar, i això és fonamental»

Tere Rodríguez
Publicat  Diari La Veu