Trampolín-Argelers

La serpent de l’estiu, ha estat, sense lloc a dubtes, les imatges de la invasió marroquina sobre el territori de l’encara colònia espanyola en Àfrica. Unes imatges que, en llevar-los el color, s’assemblen massa (salvades les distàncies) als camps de concentració que van acollir el bàndol republicà que va haver de fugir davant la repressió del guanyador del cop d’estat de 1936-1939, un general pati curt i cabut que es va alçar en armes contra l’ordre constituent.

Tres setmanes després de l’arribada massiva de migrants al terme municipal de la ciutat autònoma de Ceuta, el govern espanyol ha decidit reproduir les imatges que guardem en la memòria democràtica i ha pensat a reubicar en “espais d’acollida temporal” bona cosa de persones prèviament classificades i ordenades (a la solana i en aparcaments per a vehicles) al més pur estil repressor, milers de persones que continuaven vagant i dormint al ras a la platja de “Trampolín” sense un accés adequat als serveis bàsics.

Aquesta, és una solució tardana per tal de resoldre la crisi humanitària creada el 30 i 31 de juliol, que, lluny d’entrar en vies de resolució, s’ha anat deteriorant accentuat per l’oposició. Un drama humanitari que la ultradreta utilitza per amplificar els seus missatges racistes, i el Marroc, aprofita per a afavorir els seus interessos geopolítics. Tampoc ajuda l’actitud obstruccionista i demagògica del PP, instal·lat en el discurs simplista de l’expulsió immediata.

Des de sectors progressistes s’apunta que, malgrat que aquesta ciutat autònoma forma part del territori espanyol des de 1580 (segons pactes i tractes amb Portugal i per dret de conquesta), arribats a aquest moment de la història, bé podríem descolonitzar-la  i d’aquesta manera, deixaria de constituir la frontera sud d’Europa. En cas de no ser així, lluny de fer la tanca més alta i amb concertines al remat, el que cal és considerar tothom ciutadà del món i procurar incidir sobre els països empobrits perquè els seus habitants no hagen de pagar a fugir per raons socials, econòmiques, polítiques o pel govern d’un sàtrapa que viu a París i aplica una constitució teocràtica i repressora sota l’ombra del minaret de la Koutoubia.

Zequi Castellano
Publicat en Saó