Adéu CARMEN ALBORCH. El somriure etern de la sororitat
Quan vaig arribar a la facultat d’econòmiques amb desset anys, em va impressionar una presència imponent, al mig de l’aldarull de la cafeteria on ella dinava tots els dies. Era Carmen Alborch: elegant, amb una estètica pròpia i parlant a la taula del professorat, aleshores majoritàriament masculina, amb una barreja d’estranya seguretat i enorme simpatia. […]