Venècia mostra com es pot controlar el turisme massiu

Venècia provarà a partir de l’1 d’agost una taxa especial per a turistes de creuer o qualsevol altre que no faci nit a la ciutat – haurà de pagar entre 3 i 10 euros -si no hi ha res de nou a partir de l’any que ve s’imposarà de forma permanent.

Venècia ha dit basta de turisme massiu que perjudica els residents. No és que s’hagi creat cap germandat secreta que assassina turistes, com passa a la pel·lícula Veneciafrenia (Álex de la Iglesia, 2021), però sí que s’ha posat per fi remei seriós a l’abús de l’arribada sense control de més turistes al dia que residents reals té la ciutat.

Morir d’èxit turístic. És el que passa quan les autoritats queden emmirallades pels resultats quantitatius del negoci dels visitants – més turistes, més diners… – i actuen amb una ignorància volguda davant de la creu: més contaminació, més consum de recursos, més brutor, més molèsties, més preus de tot a l’alça… Amb el resultat que els residents, objectivament, perden qualitat i nivell de vida progressivament.

L’encara magnífica ciutat italiana dels canals ha caigut esclafada sota el pes del seu enorme èxit turístic. Rep 23 milions de visitants -dades anteriors a la pandèmia que enguany podria repetir -, cosa que vol dir una mitjana de 63.000 al dia. Això, en una localitat que enguany probablement no arribarà als 50.000 residents, quan el 1980 en tenia 120.000 i el 2010 60.000. I és que els venecians fugen de la seva estimada ciutat. Cada cop és fa més difícil viure-hi degut al massiu turisme: els preus dels habitatges són impossibles, les molèsties creixen cada any més, l’abastiment de tot el necessari per viure es posa a un cost per a les famílies difícil de portar…

La taxa implica que s’haurà de reservar prèviament lloc i pagar -a través de diferents canals – el bitllet d’entrada. Una vegada satisfeta, rebrà un codic QR -si ho ha telemàticament – que el visitant haurà de mostrar en el mòbil -o a qualsevol altra enginy electrònic – als agents que facin el control aleatori. Si el turista té reserva en un establiment d’allotjament ja paga la taxa pertinent i, en conseqüència, queda alliberat de pagar la nova, això sí: rebrà a través de l’hotel el pertinent codi que l’alliberarà de problemes en cas de control. si el turista no disposa de sistemes electrònics o no vulgui usar-los, podrà pagar còmodament a través dels sistemes presencials clàssics: en el moment en que adquireixi el bitllet per anar a Venècia o, en el seu defecte, en qualsevol caixer automàtic de la localitat tot d’una que hi hagi arribat.

El control serà relativament senzill per mor d’una ample xarxa de càmeres de seguretat disposades pels principals carrers i canals venecians. Segons l’ajuntament, no es tracta d’imposar numerus clausus turístics sinó d’evitar els desastres de la massificació que es produeixen en algunes dates. Així, les càmeres diran si l’afluència és massa elevada i la conseqüència serà que la pròxima fornada de turistes haurà de pagar més i viceversa, sempre entre els marges d’entre 3 i 10 euros per visitant i dia. Al parer del regidor de Turisme del consistori, Simone Venturini, el que es busca és «equilibrar les necessitats dels residents, els turistes que pernocten a la ciutat i els hi arriben només per un dia». Així, assegura, tots els visitants s’asseguraran més «qualitat» de la seva estada i els venecians no patiran tantes molèsties.

Si en un control un turista no pot provar que ha pagat la taxa, serà multat amb una quantitat que oscil.larà entre els 50 i els 300 euros. Aquesta taxa obri un camí, si més no com a inspiració, per a d’altres ciutats que pateixen -encara que no amb les quantitats de Venècia – les incomoditats, molèsties i perjudicis del turisme massiu sense control, sobretot el de creuers.

Miquel Payeras
Publicat en El Temps