Ja tenim ací, senyores i senyors, les primeres reaccions hormonals del líder valencià de Vox que, a més voler tancar l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la televisió autonòmica À Punt, ha convertit el professorat i la llengua en la diana del seu discurs d’odi: eliminar els assessors lingüístics de les aules i el requisit lingüístic per accedir a la docència, i animar els pares a donar telèfons mòbils als fills perquè enregistren el professorat que ensenya llengua i cultura, o parla de «coses homosexuals». Coses? Quines coses? L’homosexualitat no és una cosa. Tota una declaració d’intencions que pretén desactivar el professorat més compromès amb la normalització lingüística i defensor dels drets humans. Regressem a 1936, quan les depuracions del magisteri. A més de desfer, quina altra cosa saben fer? Vivim temps en què la crispació cotitza a l’alça i el futur és més una amenaça que una esperança.Ja veuen: incitar a denunciar mestres i professors, particularment aquells que segons l’estètica casposa de Vox són «enemics d’Espanya». En un món com l’educatiu, on el professorat cada cop està més pendent de no ser insultat o agredit pels alumnes o pels seus progenitors, només faltaven els dards enverinats de Vox. Ja sé que són minoria els pares energúmens, però aguantar el tipus és una heroïcitat que no tothom pot suportar. Dies enrere publicaven la notícia d’una professora obligada a renunciar perquè els pares consideraven «inapropiat» que mostrara imatges del David de Miquel Àngel a l’alumnat de 12 anys, i Levante-EMV contava el cas d’un professor d’ESO que pensava abandonar la professió per la manca de respecte de l’alumnat.
En casos així, la baixa mèdica és la resposta impotent a l’exercici d’una professió on la depressió fa forat amb una incidència que converteix la docència en un factor de risc; i que s’accentuarà si la conselleria d’Educació recau en Vox (si amb el PP va anar com va anar, amb Vox tornarà fins la veu engolada del NO-DO).
Jesús Puig
Publicat en Levante.emv
